Coordenadas bíblicas para un mapa humano

  1. Esmorís Galán, Lorena 1
  1. 1 Universidad Europea
Revista:
Convivium: revista de filosofía

ISSN: 0010-8235

Any de publicació: 2021

Número: 34

Pàgines: 191-211

Tipus: Article

Altres publicacions en: Convivium: revista de filosofía

Resum

En aquest article es compara la lectura del mite adàmic recollit en el Gènesi per part de Giovanni Pico della Mirandola amb la d’Immanuel Kant. Es pretén descobrir-ne els possibles nexes i detallar-ne les diferències. Ambdues propostes destaquen, sobre el mapa bíblic, unes noves coordinades que els permeten abordar la singularitat de l’ésser humà enfront de la resta de les criatures, mitjançant la llibertat d’elecció en el mode de vida. D’aquesta manera, vinculen i fonamenten, sobre el text sagrat, la seva proposta interpretativa, que respon una de les qüestions centrals de l’antropologia filosòfica: què és l’ésser humà?, en què es diferencia dels altres éssers vius? S’articula, així, una visió de l’ésser humà que sembla coincidir amb les aspiracions i representacions personals, i epocals, de cada intèrpret.

Referències bibliogràfiques

  • Acosta, A. M. (2006) Reading Genesis in the Long Eighteenth Century: from Milton to Mary Shelley. Hampshire: Ashgate Publishing.
  • Agamben, G. (2006) Lo abierto. El hombre y el animal. Trad. de F. Costa y E. Castro. Buenos Aires: Adriana Hidalgo Editora.
  • Biblia de Jerusalén (1998) Nueva edición revisada y aumentada. Bilbao: Desclée De Brouwer.
  • Bori, P. C. (1996) «I tre giardini nella scena paradisiaca del “De hominis dignitate” di Pico della Mirandola». Annali di Storia dell’Esegesi 13/2: 551- 564.
  • Droysen, J. G. (1893) Outline of the principles of history. Trad. de E. Benjamin Andrews. Boston: Ginn and Company.
  • Goethe (2000) Fausto. Trad. de F. Ruiz Noriega. Madrid: Edaf.
  • Havugimana, T. (2017) «Kant on the history of humankind: the Invisible hand of nature behind the progress of the realization of freedom». Estudos Kantianos 5/2: 147-172.
  • Hume, D. (2008) Ensayos morales y literarios. Trad. de E. Trincado Aznar. Madrid: Tecnos.
  • Kant, I. (1786) «Probable inicio de la historia humana». Trad. de C. Roldán Panadero y R. Rodríguez Aramayo. En Ensayos sobre la paz, el progreso y el ideal cosmopolita. Madrid: Cátedra, 2009.
  • Kant, I. (2002) Crítica de la razón pura. Trad. de P. Ribas. Madrid: Santillana, Los Clásicos Alfaguara.
  • Kant, I. (2007) Crítica del juicio. Trad. de M. García Morente. Madrid: Tecnos.
  • Karpinsky de Murillo, R. M. (1978) «Sobre la posibilidad de una filosofía de la historia en el pensamiento de Kant». Revista Estudios 1: 61-73.
  • Kass, L. R. (2005) El alma hambrienta: la comida y el perfeccionamiento de nuestra naturaleza. Trad. de G. Insausti y E. Michelena. Madrid: Ediciones Cristiandad.
  • Mannheim, K. (1993) Ideología y utopía. Introducción a la sociología del conocimiento. Trad. de S. Echavarría. México: Fondo de Cultura Económica.
  • Mosterín, J. (2006) La naturaleza humana. Madrid: Espasa-Calpe.
  • Pico della Mirandola, G. (1942) De hominis dignitate. Heptaplus. De ente et uno e scritti vari. Ed. de E. Garin. Florencia: Vallecchi.
  • Pico della Mirandola, G. (2002) Discurso sobre la dignidad del hombre. Trad. de P. J. Quetglas. Barcelona: PPU.
  • Sloterdijk, P. (2015) Los hijos terribles de la Edad Moderna. Sobre el experimento antigenealógico de la modernidad. Trad. de I. Reguera. Madrid: Siruela.