Docencia de la Medicina Intensiva. Aspectos bioéticos

  1. Samuel González López
  2. Vicente Gómez Tello
Revista:
Revista de bioética y derecho: publicación del Máster en bioética y derecho

ISSN: 1886-5887

Any de publicació: 2020

Número: 48

Pàgines: 149-162

Tipus: Article

DOI: 10.1344/RBD2020.48.28926 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Revista de bioética y derecho: publicación del Máster en bioética y derecho

Resum

Qualsevol acte mèdic presenta sempre un doble vessant, a la vegada tècnic i moral. La bioètica sorgeix com a eina clau per poder conjugar tots dos aspectes en la presa diària de decisions mèdiques. A més, docència i aprenentatge estaran presents de forma palesa durant tota la vida professional de la majoria dels metges. En l'actualitat, els avanços obtinguts per la comunitat universitària quant a la docència de la bioètica són notables. No ha estat tan clar, no obstant això, per a la formació durant la residència ni després de l'especialitat. El context de la Medicina Intensiva, dedicada a pacients amb malalties crítiques, ofereix una sèrie de particularitats que poden ser beneficioses per a l'aprenentatge de molts aspectes bioètics, que inclouen, entre altres, el respecte a l'autonomia del pacient, la recerca de la beneficència, fins i tot durant les cures al final de la vida, o la presa de decisions en equip o en situacions d'extrema urgència. Quant a la manera d'ensenyar la bioètica, existeixen diferents aproximacions, des de la clàssica classe magistral a la classe invertida o el mètode del cas, que té el seu major exponent en la simulació. La nostra proposta particular consisteix en la integració de la pràctica i la discussió en grup com a element fonamental de l'ensenyament de la bioètica, ajudada per les metodologies més recents, i fonamentalment de la simulació. Paraules clau: Bioètica; ètica; medicina intensiva; docència; UCI.

Referències bibliogràfiques

  • Ramani S, Leinster S. AMEE Guide no. 34: Teaching in the clinical environment. Med Teach. 2008;30(4):347-64.
  • Lázaro J, Gracia D. La relación médico-enfermo a través de la historia. Anales del Sistema Sanitario de Navarra. 2006;29:7-17.
  • Howe EG. New Paradigms in Medical Ethics. J Clin Ethics. 2016;27(4):267-80.
  • Bioética CMd. Declaración bioética de Gijón. Journal of the International Society of Bioethics. 2001(5):49-52.
  • Rensselaer Potter V. Bioethics, the Science of Survival1970. 127-53 p.
  • Herreros Ruiz Valdepeñas B, Bandrés Moya F. La bioética en España y Latinoamérica : ¿hay una bioética iberoamericana? [Madrid: Aula Internacional de Biomedicina, Ética y Derechos Humanos, Fundación Europea para el Estudio y Reflexión Ética; 2016.
  • Vergano M, Magavern E, Zamperetti N. Clinical ethics: what the anesthesiologist and the intensivist need to know. Minerva Anestesiol. 2018;84(4):515-22.
  • ESCIM. CoBaTrICE: DOMAIN 12 : PROFESSIONALISM [Available from: http://www.cobatrice.org/Data/ModuleGestionDeContenu/PagesGenerees/en/02-competencies/0L-professionalism/18.asp.
  • Martin R, Reese AC, Browne EW, Baros-Johnson J. The Doctor's Dilemma [Available from: http://imc.meded.com/integrated/demos/dddemo/start/Default.htm.
  • Vergano M, Naretto G, Elia F, Gandolfo E, Calliera CN, Gristina GR. ELS (Ethical Life Support): a new teaching tool for medical ethics. Crit Care. 23. England2019. p. 204.
  • Foshee CM, Mehdi A, Bierer SB, Traboulsi EI, Isaacson JH, Spencer A, et al. A Professionalism Curricular Model to Promote Transformative Learning Among Residents. J Grad Med Educ. 2017;9(3):351-6.
  • Vertrees SM, Shuman AG, Fins JJ. Learning by doing: effectively incorporating ethics education into residency training. J Gen Intern Med. 2013;28(4):578-82.
  • Estella A, Martin MC, Hernandez A, Rubio O, Monzon JL, Cabre L. End of life critical patients: A multicenter study in Spanish Intensive Care Units. Med Intensiva. 2016;40(7):448-50.
  • Monzon Marin JL, Saralegui Reta I, Abizanda i Campos R, Cabre Pericas L, Iribarren Diarasarri S, Martin Delgado MC, et al. [Treatment recommendations at the end of the life of the critical patient]. Med Intensiva. 2008;32(3):121-33.
  • Casado M. Máster en Bioética y Derecho UB 2019 [Available from: http://www.bioeticayderecho.ub.edu/es/master.
  • Mills S, Bryden DC. A practical approach to teaching medical ethics. J Med Ethics. 2010;36(1):50-4.
  • Guidelines for intensive care unit admission, discharge, and triage. Task Force of the American College of Critical Care Medicine, Society of Critical Care Medicine. Crit Care Med. 1999;27(3):633-8.
  • Carrasco G, Pallares A, Cabre L. [Cost of quality in Intensive Medicine. Guidelines for clinical management]. Med Intensiva. 2006;30(4):167-79.
  • Hurtubise L, Hall E, Sheridan L, Han H. The Flipped Classroom in Medical Education: Engaging Students to Build Competency2015. 35-43 p.
  • van de Grift TC, Kroeze R. Design T hinking as a Tool for Interdisciplinary Education in Health Care. Acad Med. 2016;91(9):1234-8.
  • Bloom BS, Krathwohl DR, Masia BS. Taxonomy of educational objectives. the classification of educational goals : Cognitive domain Handbook 1 Handbook 1. New York: Longman; 1984.
  • Miller GE. The assessment of clinical skills/competence/performance. Acad Med. 1990;65(9 Suppl):S63-7.
  • Tritrakarn P, Berg BW, Kasuya RT, Sakai DH. Medical school hotline: Can we use simulation to teach medical ethics? Hawaii J Med Public Health. 2014;73(8):262-4.
  • Rudolph JW, Simon R, Rivard P, Dufresne RL, Raemer DB. Debriefing with good judgment: combining rigorous feedback with genuine inquiry. Anesthesiol Clin. 2007;25(2):361-76.
  • Hooper C. Ethics virtual patients: a new pedagogical tool for educators? J Med Ethics. 2015;41(7):549-52.
Fuente de los datos: Dialnet