Prácticas educativas abiertas y apropiación tecnológica: el caso de la Comunidad Latinoamericana Abierta y Regional de Investigación Social y Educativa (CLARISE)

  1. Montesinos Marín, Francisco
  2. Celaya Ramirez, Rosario
  3. Ramírez Montoya, María Soledad
Revue:
RUSC. Universities and Knowledge Society Journal

ISSN: 1698-580X

Année de publication: 2014

Volumen: 11

Número: 1

Pages: 4-17

Type: Article

DOI: 10.7238/RUSC.V11I1.1794 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDialnet editor

D'autres publications dans: RUSC. Universities and Knowledge Society Journal

Résumé

Un gran repte en la societat del coneixement és disminuir la divisòria educativa, per la qual cosa s�han de promoure estratègies que impulsin la millora i la innovació en l�educació. Així, amb el suport de la tecnologia i internet, sorgeixen les comunitats acadèmiques a distància per a intercanviar i difondre les pràctiques educatives innovadores. L�objectiu d�aquesta recerca va ser analitzar l�estat de les pràctiques educatives obertes en institucions que formaven part de la Comunitat Llatinoamericana Oberta Regional de Recerca Social i Educativa (CLARISE), per a diagnosticar el seu nivell de posicionament, estratègies, implantacions, promoció i difusió. A partir de la pregunta d�investigació «De quina manera es desenvolupen les pràctiques educatives obertes (PEO) i l�apropiació tecnològica en docents que pertanyen a una xarxa acadèmica a distància?», es va adoptar la metodologia de recerca de l�estudi de casos, i en la recollida de dades es van fer servir instruments com l�entrevista, l�observació participant, l�anàlisi de documents i el qüestionari. Les troballes obtingudes indiquen que una xarxa d�intercanvi impulsa la producció de contingut obert i la implantació de PEO en els docents i institucions participants, i promou la generació i difusió de materials, com articles en revistes científiques i els llibres electrònics oberts; també motiva els integrants a fer servir recursos educatius oberts (REO), facilita la compartició de continguts oberts i fomenta el desenvolupament de les PEO, la qual cosa permet que els docents aprenguin a comunicar apropiadament el llicenciament de la seva obra. La xarxa CLARISE comparteix i difon producció cultural a tot el món, col·locant les institucions participants en un estat inicial i de desenvolupament en relació amb les PEO, perquè institucionalment encara no han adoptat aquestes pràctiques en els seus models educatius. Els integrants de la comunitat aconsegueixen solament un segon nivell d�apropiació tecnològica, atès que no fan la modificació de REO.

Références bibliographiques

  • Atkins, D., Seely, J. y Hammond, A. (2007). Report to the William and Flora Hewlett Foundation. Recuperado 20 de agosto de 2011 de http://www.hewlett.org/uploads/files/Hewlett_OER_report.pdf
  • Bennet, A. y Bennet, D. (2007). Knowledge Mobilization in the Social Sciences and Humanities. West Virginia, EE. UU.: MQI Press.
  • Braun, I., Hernández, S., Santos, E. y Talamante, L., Yu, Y. (2010). REA: aliados en el desarrollo de la comprensión lectora de estudiantes de inglés. En M. S. Ramírez, J. V. Burgos (eds.). Recursos Educativos Abiertos en ambientes enriquecidos con tecnología (págs. 242-257). México: Innov@TE.
  • Burgos, J. V. y Ramírez, M. S. (2011). Innovative experiences of Open Educational Resources towards academic knowledge mobilization: Latin-American context. Proceedings of OpenCourseWare Consortium Global 2011: Celebrating 10 Years of OpenCourseWare. Cambridge, MA. EE. UU. Recuperado 2 de octubre de 2011 de http://www.ruv.itesm.mx/convenio/catedra/recursos/material/ci_34.pdf
  • Castaño, C., Maiz, I., Palacio, G. y Villarroel, J. D. (2008). Prácticas Educativas en entornos Web 2.0. Madrid, España: Síntesis.
  • Celaya, R., Lozano, F. L. y Ramírez, M. S. (2009). Apropiación Tecnológica en los profesores que incorporan recursos educativos abiertos (REA) en educación media superior. Revista Mexicana de Investigación Educativa, 15(45), 487-513. Recuperado 1 de febrero de 2012 de http://redalyc.uaemex.mx/pdf/140/14012507007.pdf
  • Colás, P., Rodríguez, M. y Jiménez, R. (2005). Evaluación de e-learning. Indicadores de calidad desde el enfoque sociocultural. Revista electrónica Teoría de la educación y Cultura en la Sociedad de la Información Monográfico: Estado actual de los sistemas e-learning, 6(2). Recuperado 2 de octubre, de 2011 de http://www.usal.es/~teoriaeducacion/rev_numero_06_2/n6_02_art_colas_rodriguez_jimenez.htm
  • DAR. (2010). Repositorio Digital. “DAR: Desarrolla, Aprende y Reutiliza”, Escuela de Graduados en Educación del Tecnológico de Monterrey. Recuperado 18 de agosto de 2011 de http://catedra.ruv.itesm.mx/
  • Erlandosn, D. A., Harris, E.L., Skipper, B.L. y Allen, S. D. (1993). Doing naturalistic inquiry. A Guide to Methods. Newbury Park, CA: Sage.
  • Garza, A., Hernández, I. y Santiago, X. (2010). Uso de REA para un mejor aprendizaje de las Ciencias Naturales. En M. S. Ramírez, J. V. Burgos (eds.), Recursos Educativos Abiertos en ambientes enriquecidos con tecnología (págs. 242 – 257). México: Innov@TE.
  • Giroux, S. y Tremblay, G. (2004). Metodología de las Ciencias Humanas. México: Fondo de Cultura Económica.
  • Guerrero, R., Juárez, L., Sánchez, L. y Vázquez, A. (2010). La motivación a través del uso de Recursos Educativos Abiertos como herramientas didácticas para el logro de aprendizajes significativos. Un estudio comparativo de cuatro prácticas docentes. En Ramírez, M. S. y Burgos, J. V. (eds.), Recursos Educativos Abiertos en ambientes enriquecidos con tecnología (pp. 489 – 509). México: Innov@TE.
  • Habler, B. (2009). Access to Open Educational Resources. Report of UNESCO OER Community discussion. UNESCO. Recuperado 7 de septiembre de 2011 de http://oerwiki.iiep.unesco.org/images/c/ca/Access2OER_final_report_2.pdf
  • Hew, K. y Hara, N. (2007). Empirical study of motivators and barriers of teacher online knowledge sharing. Educational Technology Research & Development, 55(6), 573-595. doi:10.1007/s11423-007-9049-2
  • Hooper, S. y Rieber, Ll. (1995). Teaching with Technology. Recuperado 3 de octubre de 2011 de http://www.nowhereroad.com/twt/
  • OECD (2007).Giving Knowledge for Free. The Emergence of Open Educational Resources. Paris, France: OECD Publishing.
  • OPAL. (2011a). The OPAL Report 2011 Beyond OER: Shifting Focus to Open Educational Practices, The “Open Educational Quality Initiative”. Recuperado 27 de septiembre de 2011 de http://duepublico.uni-duisburg-essen.de/servlets/DerivateServlet/Derivate-25907/OPALReport2011-Beyond-OER.pdf
  • OPAL. (2011b). OEP Guide. Guidelines for Open Educational Practices in Organizations (Vs. 2011). Recuperado 11 de septiembre de 2011 de http://oer-quality.org/
  • Ramírez, M. S. y Burgos, J. V. (coords.) (2012). Movimiento educativo abierto: Acceso, colaboración y movilización de recursos educativos abiertos. [eBook]. México: Lulú editorial digital. Disponible en formato libre en el repositorio abierto DAR: http://catedra.ruv.itesm.mx/handle/987654321/564
  • Sicilia, M. A. (2005). Reusabilidad y reutilización de objetos didácticos: mitos, realidades y posibilidades. RED Revista de Educación a Distancia, IV(0II). Recuperado 12 de septiembre de 2011 de http://redalyc.uaemex.mx/src/inicio/ArtPdfRed.jsp?iCve=54709502#
  • Stake, R. E. (1999). Investigación con Estudio de casos. Madrid, España: Morata.
  • The William and Flora Hewlett Foundation. (2011). Open Educational Resources Initiative. Recuperado 20 de agosto de 2011 de http://www.hewlett.org/uploads/files/OER_overview.pdf
  • UNESCO (2005). Towards Knowledge Societies. París, Francia: UNESCO.
  • Viskovic, A. (2006). Becoming a tertiary teacher: learning in communities of practice. Higher Education Research & Development, 25(4), 323-339. doi:10.1080/07294360600947285
  • Wenger, E., McDermott, R. A. y Snyder, W. (2002). Cultivating Communities of Practice: A Guide to Managing Knowledge. (EBSCOhost Document Accession Number 6038867)
  • Yin, R. K. (2009). Case Study Research Design and Methods. Fourth Edition. Los Ángeles, California, EE. UU.: Sage.