Dones en l’esportfactors que influeixen a seguir en la pràctica i la gestió

  1. Pérez Rivasés, Andrea
unter der Leitung von:
  1. Miquel Torregrosa Doktorvater/Doktormutter
  2. M. Carme Viladrich Segués Co-Doktorvater/Doktormutter
  3. Susana Pallarés Parejo Co-Doktorvater/Doktormutter

Universität der Verteidigung: Universitat Autònoma de Barcelona

Fecha de defensa: 18 von Juli von 2018

Gericht:
  1. Juan Manuel Muñoz Justicia Präsident/in
  2. José María López Chamorro Sekretär
  3. Anna Vilanova Soler Vocal

Art: Dissertation

Teseo: 566381 DIALNET lock_openTDX editor

Zusammenfassung

Aquesta tesi tracta sobre les dones en l’esport en el context espanyol. L’esport ha estat i segueix sent un context masculinitzat i l’estudi de les dones en l’esport ha estat limitat. Es tracta d’una tesi doctoral constituïda per un compendi de tres publicacions i el seu objectiu és identificar i descriure factors que influeixen les dones a seguir en l’esport, tant en la pràctica (com a esportistes d’elit) com en la gestió (directives d’organitzacions esportives). Aquesta tesi s’organitza en tres estudis diferents i complementaris: (a) La carrera dual de les esportistes durant la transició a la universitat, (b) Competències per la carrera dual de les Esportistes i (c) Dones en organitzacions esportives. Els dos primers ajuden a identificar quins factors poden influir les esportistes perquè segueixin en l’esport durant la seva carrera dual, és a dir, mentre compaginen la seva carrera esportiva amb l’acadèmica. En el tercer estudi, s’identifiquen factors que poden influir a què les dones segueixin ocupant càrrecs de direcció en organitzacions esportives. La metodologia emprada en aquesta tesi és mixta i compta amb 83 participants, de les quals 75 són esportistes d’alt rendiment en actiu que estaven realitzant una carrera dual en el moment de la investigació i vuit directives d’organitzacions esportives d’alt nivell, essent ex esportistes d’elit cinc d’elles. En l’estudi “La carrera dual de les esportistes durant la transició a la universitat” de metodologia qualitativa longitudinal, es proposen quatre fases des de la transició del batxillerat a la universitat (i.e., preparació, immersió, aprenentatge i adaptació) i s’expliquen les principals característiques de cada fase. Es va trobar que les fases més estressants i complicades per les esportistes van ser les de preparació (final de batxillerat) i immersió (entrada a la universitat). Es proposa que es treballin competències per la carrera dual de forma preventiva. En l’estudi de “Competències per la carrera dual de les esportistes”, de metodologia quantitativa cros-seccional, s’identifiquen sis competències clau per treballar amb les esportistes perquè puguin fer la transició a la universitat més preparades. Aquestes són: (a) Capacitat per gestionar el temps de manera eficient, (b) Assertivitat (tenir seguretat i autoconfiança), (c) Capacitat per afrontar l’estrès de l’esport i els estudis, (d) Creure en la teva capacitat per superar els desafiaments en l’esport i els estudis, (e) Dedicació per tenir èxit tant en l’esport com en els estudis, i (f) Predisposició a fer sacrificis per tenir èxit en l’esport i els estudis. Per últim, en l’estudi “Dones en Organitzacions esportives”, que és qualitatiu cros-seccional, s’exploren factors que influeixen a què les dones es mantinguin en càrrecs directius en organitzacions esportives. Es proposen factors que poden promoure la seva continuació a través de la satisfacció de les necessitats psicològiques bàsiques d’autonomia, competència i relació (e.g., Juntes democràtiques on es respectin totes les opinions), així com factors que poden dificultar-la (e.g., les faltes de respecte, sovint manifestades a través de comentaris sexistes) a través de la frustració de les necessitats. També s’exploren quines són les seves motivacions. Com a conclusió, aquesta tesi aporta una visió holística de les dones en l’esport, discutint sobre factors que poden influir a què les dones segueixen en l’esport tant en la pràctica com en la gestió i fent propostes perquè es puguin prendre mesures per tenir en compte les especificitats de gènere i promoure que les necessitats de les dones en l’esport siguin contemplades i considerades des de les organitzacions esportives en tots els nivells i estructures, des de les practicants a les directives prenent els valors de la igualtat i la diversitat com a eixos vertebradors.